El cap de setmana del 20-21 de maig de 2017, Bioconstruimos Barcelona, Terramans i Terram organitzem un taller teòrico-pràctic de BTC que inclourà pràctica en obra real. Tota la informació està detallada en el rètol adjunt.
Esperem que us apunteu!
Arreboss
ats de terra en les habitacions i l’altell d’un habitatge unifamiliar entre mitgeres a Salt (Girona).
No estem davant d’un arrebossat qualsevol, es tracta d’una rehabilitació que respon a criteris purament bioarquitectònics i bioclimàtics. Els tècnics encarregats del projecte (Gabriel Barbeta i Jaume Borràs http://www.arttarquitectura.com), van fer la reforma amb materials naturals i ecològics, tenint en compte tot un seguit de sistemes bioclimàtics.
La construcció existent estava realitzada amb murs de pedra adherits amb morter de calç. La reconstrucció es va fer amb diferents tipus de materials, a cara nord de l’habitatge es va emprar un sistema de bales de palla per proporcionar un millor aïllament. A la resta de l’habitatge, la 
reconstrucció es va realitzar amb BTC (blocs de terra comprimida) i les divisions interiors amb obra ceràmica.
Tot aquest plec de materials va suposar un gran repte, ja que havíem de realitzar un arrebossat de terra sobre tres paraments diferents i que, per tant, requerien tractaments específics. En alguns punts concrets, com les cantonades, podíem arribar a trobar els tres materials simultàniament.
La nostra intervenció va tenir per objecte els arrebossats de la segona planta (on es van ubicar les habitacions) i la part de l’altell o tercera planta.
Arrebossat a parament de bales de palla:
En aquest tipus de parament s’ha de fer un tractament previ, abans de començar l’arrebossat (que consta de varies capes).
Primer de tot es realitza una consolidació del parament de bales de palla a base de barbutina (argila i aigua), impregnant tot el parament fins a penetrar les bales de palla entre 2 i 4 cm. En el mateix moment, emplenem les juntes que formen les bales de palla (zona normalment molt malmesa pel muntatge del mur) amb palla-argila que serveix per homogeneïtzar tot el parament. Deixem assecar tot plegat.
Un cop sec i consolidat, procedim a l’aplicació de la primera capa base. Realitzem una primera capa base de 1,5-2 cm de gruix
per regular encara més la superfície del parament. Un cop
assecada, humectem la superfície i realitzem la capa base definitiva amb la incorporació d’una malla de jute a tota la superfície del parament (ha de quedar a 1/3 de la superfície de l’arrebossat de capa base). Es deixa assecar tot plegat per prosseguir amb les següents capes (la capa de regulació i la capa final).
Un punt singular és la finestra de la veritat (una finestreta que es deixa per verificar l’estat de la palla). En aquesta cas, la finestra s’ha ancorat al parament de bales de palla i, mitjançant unes puntes d’acer inoxidable, s’ancora també el marc de fusta d’aquesta a l’arrebossat.
Arrebossat a parament mixt de pedres i BTC (bloc de terra comprimida):
Ens trobem davant del parament originari, de pedra amb juntes de morter de calç, que té una alçada aprox. de 2m, i a continuació la construcció nova realitzada amb BTC que assoleix una alçada aprox. de 3,5m, que dóna inclinació i recolza els cairats de fusta de la coberta.
Al la part de pedra, prèviament a l’arrebossat, es realitza un escardejat de morter de calç, per tal de crear una rugositat que ens faciliti una adherència mecànica amb l’arrebossat posterior. El parament de BTC no requereix aquest tractament previ, ja que, al ser de terra crua, té una bona adherència amb el morter de terra posterior.
Just abans de realitzar la capa base al parament mixt, hem humectat i aplicat una mà de barbutina a tota la superfície que
hem projectat arrebossar. La barbutina farà de primer pont d’adherència entre parament i l’arrebossat.
Després de les feines prèvies, es procedeix a la realització de l’arrebossat reglejat de capa base (argila, sorra i palla). Es reforça amb malla de jute les cantonades arrodonides, els canvis de material, i tots els voltants de les pedres que es vol que sobresurtin del parament, així com les trobades dels cairats de fusta amb el mur de BTC.
Acabat final:
En aquest punt, realitzem l’acabat final amb un morter d’argila blanca (Caolin) i pols de marbre de 200 mµ que es produeix a peu d’obra. Es realitza una primera capa de regulació, del mateix morter que la capa final.
Un cop consolidada aquesta capa de regulació, realitzem la capa final per paraments sencers i amb acabat esponjat, per donar un to càlid a les habitacions.
Per finalitzar, apliquem un consolidant a base de silicat potàssic mitjançant pistola de pressió. Fem una primera mà amb un 10% de silicat potàssic i un cop assecada, efectuem una segona amb un 30%.
Els materials d’arrebossat van ser subministrats per Argiles Colades.
III Jornades Tècniques Internacionals de l’EPS (UdG)
INTRODUCCIÓ
Arrel de les “III Jornades Tècniques Internacionals de l’EPS (UdG)”, organitzades conjuntament per Terram amb Moviment Nòmada, CATS i Departament d’Enginyeria de la Construcció de la UdG en la temàtica Arquitectura Social i Auto-construcció. En el pati que hi ha entre els edificis P1 i P3 de l’Escola Politècnica Superior, es va crear una exposició permanent de tècniques arquitectòniques autoconstructives, una mena de parc temàtic de l’arquitectura social i de diferents tècniques de bioconstrucció.
Les jornades es van desenvolupar en un àmbit teòric però després es van aplicar les tècniques autoconstructives en aquesta zona que va esdevenir de lleure, amb la realització dels diferents bancs amb cada tècnica, impartint tallers participatius durant les jornades, i posteriorment, amb la col·laboració de les persones que es van anar identificant amb el projectes i l’interès de coneixeré mes cada tècnica.
És un espai harmònic i un senyal d’identitat per a la Universitat. Tant un lloc de pas que oxigena l’ambient com un espai de convivència. N’hi ha que hi treballen com a projecte final de carrera i també serveix com a exemple pràctic, però potser el millor és que era un espai mort i ara té vida. La “finestra de la veritat”, on es pot comprovar el contingut de cada banc a l’interior, és una prova clara dels materials que estan fets cada banc.
Estem parlant d’una arquitectura més racional, sostenible i ecològica que és un gra de sorra cap a un canvi de model social i econòmic.
– Vídeo resum dels Tallers III jornades Tècniques UdG:
https://www.youtube.com/watch?v=z8pWyvSpKnU
– Telenotícies Comarques explicant les III jornades Tècniques UdG:
https://www.youtube.com/watch?v=BTETC86pDTg
– Entrevista del programa futurs de radio de Terrassa:
https://www.youtube.com/watch?v=H4wj-OuWaRQ
PLÀNOLS
– 6 Bancs amb diferents tècniques (terra i reciclats).
– 1 taula de Ping Pong (Estructura bales de Palla).
– 1 Cúpula de canya (Tècnica Investigació Canyera).
Alçat
Planta
BANCS I TÈCNIQUES
Taula Ping- Pong de Bales de palla:
La construcció amb bales de palla consisteix a utilitzar bales rectangulars de palla de blat o altres cereals com si fossin grans rajols. Col·locant aquestes una sobre de l’altre a contra junt formant el mur i posteriorment realitzar una compressió amb uns tensor, premsen el contingut de tal manera que adquireix consistència. Posteriorment es realitza un arrebossat de fang i calç, reforçant-lo amb una malla de yute. En no haver-hi oxigen, no pot cremar.
Banc de Earthbag (Superadobe):
Consisteix en bosses de terra, uns sacs teixits de polipropilè com a sistema d’encofrat perdut per compactar terra argilosa. La mescla habitual de terra sovint s’estabilitza químicament per millorar-ne les seves propietats físiques. La fabricació es realitza amb una mescla humectada de consistència seca. Els sacs continus o individuals s’omplen de terra, es col·loquen sobre el perímetre del mur i es compacten manualment.
(Vídeo Taller Tàpia): https://vimeo.com/105987459
Banc de BTC (Bloc de Terra Comprimida):
Els blocs de terra comprimida són blocs de construcció uniformes i crus de terra argilosa que rep una pressió i es comprimeix. Sovint, a la mescla habitual de terra argilosa s’hi afegeix algun tipus d’estabilitzant físic o químic que proporciona al bloc acabat una millora de les seves propietats físiques. És una mena de sistema “industrialitzat” de treballar amb terra.
(Vídeo procediment de la producció dels BTC): https://vimeo.com/114028665
Banc Earthship (neumàtics terra-enganxats):
Consisteix a reutilitzar neumàtics vells de cotxe com a sistema d’encofrat perdut per poder compactar terra argilosa al seu interior. La fabricació es realitza amb una mescla humectada de consistència seca. Els neumàtics s’omplen de terra i es compacten un a un manualment.
(Vídeo Talle Tàpiar): https://vimeo.com/105987459
Banc d’Ecorajols (Ampolles PET):
Es reutilitzen botelles PET buides com a sistema d’encofrat perdut per crear rajols. Les botelles es solen omplir de sorra, terra argilosa o de rebutjos inorgànics (residus plàstics) i s’omplen manualment per tongades i es compacten progressivament amb un pal o barra circular. Un cop plenes i tapades, les botelles s’utilitzen com un rajol convencional, amb morter de fang i palla i cordes relligades, un armat de canyes.
Banc de COB (Tècnica anglesa de terra-palla):
És una tècnica tradicional de construcció amb terra crua molt similar a la tova i a la tàpia. Consisteix en murs monolítics que es fan in situ, a partir d’unes boles humectades formades per terra argilosa, sorra i fibres vegetals. Els arrebossats són de calç amb pols de marbre.
Banc de Tova (Adobe):
És una tècnica tradicional de construcció amb terra crua. Consisteix a formar rajols de terra argilosa, sorra i palla que posteriorment s’assequen a l’aire protegits del sol directe. La fabricació es realitza introduint la mescla homogènia i amb consistència plàstica, amb les mans, dins de motlles de fusta. Immediatament desprès, es retira el motlle i es deixen assecar. L’arrebossat es fa amb argila i calç.
(Video producció adobe): https://www.youtube.com/watch?v=nNpq6l8Vvnw
Cúpula de canya. Sistema “Investigació Canyera”:
Consisteix a crear estructures lleugeres però altament resistents a partir d’arcs estructurals fabricats amb feixos de canya comú, tallats en període de lluna decreixent.
(vídeo collita de les canyes per a posterior taller):
https://www.youtube.com/watch?v=BqZKpLQ8AyU
Realització dels BTC (Bloc de Terra Comprimit) per a la construcció d’un habitatge a la localitat de Camallera (Girona).
Ens sentim afortuna
ts d’haver pogut formar part d’aquest projecte i haver compartit durant varies setmanes les bones vibracions que aquell terreny i, sobretot, la seva gent desprenien. En David, el propietari i ànima del projecte, durant molts anys volia viure en un entorn on pogués ser autosuficient d’una manera sana, ecològica i sostenible.
Una de les primeres actuacions que el propietari va realitzar és un sistema de depuratge i filtració natural de les aigües grises i un sistema de recollida d’aigües pluvials de tot el terreny on, per gravetat, anaven a parar a una gran bassa situada a la part inferior de la parcel·la. I aquí és on comença la construcció de l’habitatge. Els arquitectes, Daniel Molina i Esteve Navarrete (www.auba.cat), van fer un disseny amb criteris bioarquitectònics i bioclimàtics, sempre utilitzant materials naturals, ecològics i el més pròxims possible per tal de reduir al màxim la petjada de CO2; i què pot haver-hi més pròxim i natural que la terra extreta de la bassa del teu propi terreny? I en aquest punt és on entra Terram.
Anàlisis de les terres:
Entre els arquitecte
s, l’arquitecte tècnic (David Prades) i el propietari van decidir que la millor tècnica constructiva amb terra per a fer l’habitatge era el BTC, ja que és un element resistent, senzill de fabricar i fàcil d’executar en obra per a qualsevol paleta.
Per a la fabricació de BTCs és necessari disposar d’una bloquera. La més coneguda és la Cimba Ram, una senzilla i econòmica màquina manual que pot ser fabricada per qualsevol ferrer. Un cop adquirida la bloquera van procedir a fer alguns BTC de prova amb la terra extreta de la bassa, amb resultats satisfactoris però que calia millorar. Així doncs van contactar amb Terram per tal de trobar la manera de fer aquests BTCs més resistents.
Vam anar al terreny a prendre diverses mostres de la terra per analitzar-les. Es van realitzar els assajos de granulometria en humit i sedimentometria per tal de determinar la dimensió de les diferents partícules que formen el sòl i la seva quantitat. La corba granulomètrica obtinguda determinava que la terra de la parcel·la era bona per a la seva utilització en aquesta tècnica constructiva amb terra, només calia afegir un 20% d’àrid de 4 mm de diàmetre (anomenat ull de llebre o gresa) per tal de que aquesta corba granulomètrica fos la ideal per a la fabricació dels BTCs.
Un cop obtinguda la corba granulometria idònia es van fer diferents provetes de BTCs, algunes d’elles estabilitzades amb percentatges que anaven del 5% al 8% de ciment pòrtland o calç hidràulica. Cadascuna de les provetes es van assajar seguint la norma UNE 41410. Bloques de tierra comprimida para muros y tabiques. Definiciones, especificaciones y métodos de ensayo. De totes les provetes que van resultar aptes, finalment es van escollir les mostres estabilitzades amb un 8% de ciment pòrtland, amb uns resultats de resistència a compressió de 8 N/mm2.
Procés de fabricació dels BTC:
En primer lloc es va esponjar, amb l’ajut d’un multicultor, la terra extreta de la bassa, ja que després de més d’un any apilada es va anar compactant degut al pas del temps i a les inclemències meteorològiques. Seguidament vam tamisar la terra per separar tot l’àrid de més de 1 cm de diàmetre, ja que aquest és el tamany màxim recomanat per a la fabricació de BTCs. Tota la terra superior a 1 cm va ser reaprofitada posteriorment per a emplenar un talús adjacent a l’habitatge.
Agafem la te
rra tamisada i l’hi afegim la quantitat corresponent de gresa i de ciment pòrtland, ho barregem amb el multicultor fins aconseguir una mescla homogènia i a continuació l’hi afegim aproximadament un 12% d’aigua, humectant així lleugerament tota la mescla i deixant-la perfecte per a la fabricació dels BTCs.
Ara ja només necessitem la Cimba Ram i un equip de 3 persones per començar a produir BTCs en cadena. Una persona introdueix la mescla de terra humectada dins el dipòsit de la bloquera, una altre comprimeix la mescla accionant la palanca i la tercera persona treu el BTC de la bloquera i el porta al zona d’emmagatzematge, on els BTCs hauran de fer un curat, protegits de la radiació directa del Sol, durant dues setmanes aproximadament; passat aquest temps ja podran ser utilitzats per a la construcció de l’habitatge. El rendiment aconseguit va ser d’uns 500 BTCs diaris, fent el total dels 8000 BTCs necessaris per a la construcció de la casa.
Aquest era el repte que Terram ens vam trobar quan vam assessorar en el projecte de rehabilitació d’una tàpia existent a El Poal (Lleida). I per si sembla poc, també teníem les exigències que fos transpirable, que regulés la humitat de l’interior de l’habitatge i que fes “d’aire condicionat” a l’estiu. És a dir, tal i com el mur existent ho havia fet fins ara.
El mur de terra que es va consolidar és la mitgera d’un habitatge a rehabilitar. El poble de El Poal, dintre del Pla d’Urgell, on la majoria dels seus murs són de tàpia de terra, molts visibles a la façana i molts d’ells que separen els habitatges o mitgeres, es construïen amb el recurs més abundant de la comarca, la terra.
L’arquitectura que es forma a partir del material que hi ha als voltants, s’adapta i s’arrela al paisatge nou que sorgeix. El color, la textura i el tacte mostren com és la terra del lloc.
La necessitat dels clients era incloure la tàpia amb tota la seva textura a l’interior de l’habitatge i que aquesta superfície es pogués percebre en tot el seu recorregut vertical per a ser visible a totes les estàncies de l’habitatge. El mur recorre l’escala, segueix pel saló i el seu doble espai i continua pel distribuïdor de la planta dels dormitoris.
La consolidació de la tàpia també va ser executada per Terram. El repte de mantenir la textura actual de la tàpia amb les exigències d’un habitatge actual, que es pugui tocar sense que caiguin les pedretes, ens va portar a escollir el silicat potàssic per a la consolidació de la tapia, ja que no canvia la imatge del mur ni la seva textura. Juntament amb els clients, els arquitectes, i la empresa del trasdossat, vam anar definint quines parts es veien i quines no. La idea era intervenir l’ imprescindible.
En general, la tàpia estava en perfectes condicions, no hi havia presència d’esquerdes i no hi havia desplom. Només hi havia fissures verticals entre les tapieres (a trencajunts) i algun punt amb falta de massa, al voltant dels forats de les agulles o als encastaments amb antigues bigues o envans. A les dues files en contacte amb el terra, també hi havia falta de material, per la presencia d’humitat per capil·laritat.
Per a la consolidació, primer es va reomplir el forats amb la mateixa terra que la tàpia, però amb un morter de consistència més plàstica. També vam utilitzar BTC (Blocs de terra comprimida) al forat més gran, on la falta de material era de 10cm de profunditat sobre el total de la tàpia, que feia 50 cm aproximadament.
Un cop reomplerts tots els forats, es van fer les proves per delimitar quantes passades de silicat per aspersió eren suficients per a les necessitats dels clients. Es va decidir fer 10 passades. Les primeres 6 passades tenien un 15% de silicat i les 4 passades finals un 25% de silicat.
El mur finalment va ser consolidat i va seguint complint les seves funcions de sempre (transpirable, regulador d’humitat i inèrcia tèrmica) i les noves: ni taca, ni fa pols i es pot tocar.
A continuació, us posem algunes fotografies dels arquitectes Jordi Capdevila i Alba Pijuan que ens van enviar un cop finalitzada l’obra.
Español