EspañolACTUALITZACIÓ DATES TALLERS CICLE 2018
Hem actualitzat el Rètol del Cicle del Taller. Hi ha algunes modificacions en les dates dels últims tallers i les portes obertes.
TÉCNIQUES DE CONSTRUCCIO AMB TERRA
Terram presenta el 1er Monogràfic del Cicle de Tallers de 2018:
TÈCNIQUES DE CONSTRUCCIÓ AMB TERRA
El monogràfic contempla una part teòrica per conèixer la terra i les diferents tècniques de construcció amb terra, i una part pràctica on es realitzarà la producció de Toves i BTC (els quals, un cop secs, serviran per posar-los en obra en els tallers de Barcelona), i construcció in situ amb les tècniques de la Tapia i el Cob (es construiran uns mòduls per fer servir de bancs).
En aquest primer monogràfic comptarem amb la participació de l’ Oriol Balliu de www.rocamare.com que realitzarà els tallers de Tova i Cob.
Dies: 26 i 27 maig
Lloc: Pl.Assumció 25, Sant Narcis (Girona)
|
Tarifa Tallers Monogràfics Girona Tarifa Tallers Pràctics Barcelona 1 taller – 50 € Màxim 15 places Les portes obertes son GRATUÏTES |
No us perdeu el “Curs Arquitectura amb materials biosostenibles” que realitzem a la IUSC Medi Ambient.
Es planteja un curs en el qual retrobar-se amb la construcció tradicional i aprendre com readaptar-la i corregir les seves deficiències per poder satisfer les necessitats de la societat actual.
S’estudiaran les diferents tècniques i materials (pedra, terra, fusta, calç i entramants vegetals); així com les propietats i criteris a considerar per a la seva correcta utilització. Aquestes sessions es combinaran amb tallers pràctics de bioconstrucció on s’experimentarà amb els materials i les seves tècniques constructives.
FORMACIÓ TEÒRICA 8h: Dijous 18 i divendres 19 de gener de 16h a 20h a les aules de IUSC a Barcelona.
FORMACIÓ PRÀCTICA 8h: Dissabte 20 de gener de 9h a 13h i de 15h a 19h a Girona al Taller de Terram. Es realitzaran visites a obres contemporànies i els dits tallers pràctics.
Mes informació: http://www.iusc.es/arquitectura-amb-materials-biosostenibles
Bancs de la UDG (Universitat de Girona)
III Jornades Tècniques Internacionals de l’EPS (UdG)
INTRODUCCIÓ
Arrel de les “III Jornades Tècniques Internacionals de l’EPS (UdG)”, organitzades conjuntament per Terram amb Moviment Nòmada, CATS i Departament d’Enginyeria de la Construcció de la UdG en la temàtica Arquitectura Social i Auto-construcció. En el pati que hi ha entre els edificis P1 i P3 de l’Escola Politècnica Superior, es va crear una exposició permanent de tècniques arquitectòniques autoconstructives, una mena de parc temàtic de l’arquitectura social i de diferents tècniques de bioconstrucció.
Les jornades es van desenvolupar en un àmbit teòric però després es van aplicar les tècniques autoconstructives en aquesta zona que va esdevenir de lleure, amb la realització dels diferents bancs amb cada tècnica, impartint tallers participatius durant les jornades, i posteriorment, amb la col·laboració de les persones que es van anar identificant amb el projectes i l’interès de coneixeré mes cada tècnica.
És un espai harmònic i un senyal d’identitat per a la Universitat. Tant un lloc de pas que oxigena l’ambient com un espai de convivència. N’hi ha que hi treballen com a projecte final de carrera i també serveix com a exemple pràctic, però potser el millor és que era un espai mort i ara té vida. La “finestra de la veritat”, on es pot comprovar el contingut de cada banc a l’interior, és una prova clara dels materials que estan fets cada banc.
Estem parlant d’una arquitectura més racional, sostenible i ecològica que és un gra de sorra cap a un canvi de model social i econòmic.
– Vídeo resum dels Tallers III jornades Tècniques UdG:
https://www.youtube.com/watch?v=z8pWyvSpKnU
– Telenotícies Comarques explicant les III jornades Tècniques UdG:
https://www.youtube.com/watch?v=BTETC86pDTg
– Entrevista del programa futurs de radio de Terrassa:
https://www.youtube.com/watch?v=H4wj-OuWaRQ
PLÀNOLS
– 6 Bancs amb diferents tècniques (terra i reciclats).
– 1 taula de Ping Pong (Estructura bales de Palla).
– 1 Cúpula de canya (Tècnica Investigació Canyera).
Alçat
Planta
BANCS I TÈCNIQUES
Taula Ping- Pong de Bales de palla:
La construcció amb bales de palla consisteix a utilitzar bales rectangulars de palla de blat o altres cereals com si fossin grans rajols. Col·locant aquestes una sobre de l’altre a contra junt formant el mur i posteriorment realitzar una compressió amb uns tensor, premsen el contingut de tal manera que adquireix consistència. Posteriorment es realitza un arrebossat de fang i calç, reforçant-lo amb una malla de yute. En no haver-hi oxigen, no pot cremar.
Banc de Earthbag (Superadobe):
Consisteix en bosses de terra, uns sacs teixits de polipropilè com a sistema d’encofrat perdut per compactar terra argilosa. La mescla habitual de terra sovint s’estabilitza químicament per millorar-ne les seves propietats físiques. La fabricació es realitza amb una mescla humectada de consistència seca. Els sacs continus o individuals s’omplen de terra, es col·loquen sobre el perímetre del mur i es compacten manualment.
(Vídeo Taller Tàpia): https://vimeo.com/105987459
Banc de BTC (Bloc de Terra Comprimida):
Els blocs de terra comprimida són blocs de construcció uniformes i crus de terra argilosa que rep una pressió i es comprimeix. Sovint, a la mescla habitual de terra argilosa s’hi afegeix algun tipus d’estabilitzant físic o químic que proporciona al bloc acabat una millora de les seves propietats físiques. És una mena de sistema “industrialitzat” de treballar amb terra.
(Vídeo procediment de la producció dels BTC): https://vimeo.com/114028665
Banc Earthship (neumàtics terra-enganxats):
Consisteix a reutilitzar neumàtics vells de cotxe com a sistema d’encofrat perdut per poder compactar terra argilosa al seu interior. La fabricació es realitza amb una mescla humectada de consistència seca. Els neumàtics s’omplen de terra i es compacten un a un manualment.
(Vídeo Talle Tàpiar): https://vimeo.com/105987459
Banc d’Ecorajols (Ampolles PET):
Es reutilitzen botelles PET buides com a sistema d’encofrat perdut per crear rajols. Les botelles es solen omplir de sorra, terra argilosa o de rebutjos inorgànics (residus plàstics) i s’omplen manualment per tongades i es compacten progressivament amb un pal o barra circular. Un cop plenes i tapades, les botelles s’utilitzen com un rajol convencional, amb morter de fang i palla i cordes relligades, un armat de canyes.
Banc de COB (Tècnica anglesa de terra-palla):
És una tècnica tradicional de construcció amb terra crua molt similar a la tova i a la tàpia. Consisteix en murs monolítics que es fan in situ, a partir d’unes boles humectades formades per terra argilosa, sorra i fibres vegetals. Els arrebossats són de calç amb pols de marbre.
Banc de Tova (Adobe):
És una tècnica tradicional de construcció amb terra crua. Consisteix a formar rajols de terra argilosa, sorra i palla que posteriorment s’assequen a l’aire protegits del sol directe. La fabricació es realitza introduint la mescla homogènia i amb consistència plàstica, amb les mans, dins de motlles de fusta. Immediatament desprès, es retira el motlle i es deixen assecar. L’arrebossat es fa amb argila i calç.
(Video producció adobe): https://www.youtube.com/watch?v=nNpq6l8Vvnw
Cúpula de canya. Sistema “Investigació Canyera”:
Consisteix a crear estructures lleugeres però altament resistents a partir d’arcs estructurals fabricats amb feixos de canya comú, tallats en període de lluna decreixent.
(vídeo collita de les canyes per a posterior taller):
https://www.youtube.com/watch?v=BqZKpLQ8AyU
Que no taqui! que no faci pols! que es pugui tocar!
Aquest era el repte que Terram ens vam trobar quan vam assessorar en el projecte de rehabilitació d’una tàpia existent a El Poal (Lleida). I per si sembla poc, també teníem les exigències que fos transpirable, que regulés la humitat de l’interior de l’habitatge i que fes “d’aire condicionat” a l’estiu. És a dir, tal i com el mur existent ho havia fet fins ara.
El mur de terra que es va consolidar és la mitgera d’un habitatge a rehabilitar. El poble de El Poal, dintre del Pla d’Urgell, on la majoria dels seus murs són de tàpia de terra, molts visibles a la façana i molts d’ells que separen els habitatges o mitgeres, es construïen amb el recurs més abundant de la comarca, la terra.
L’arquitectura que es forma a partir del material que hi ha als voltants, s’adapta i s’arrela al paisatge nou que sorgeix. El color, la textura i el tacte mostren com és la terra del lloc.
La necessitat dels clients era incloure la tàpia amb tota la seva textura a l’interior de l’habitatge i que aquesta superfície es pogués percebre en tot el seu recorregut vertical per a ser visible a totes les estàncies de l’habitatge. El mur recorre l’escala, segueix pel saló i el seu doble espai i continua pel distribuïdor de la planta dels dormitoris.
La consolidació de la tàpia també va ser executada per Terram. El repte de mantenir la textura actual de la tàpia amb les exigències d’un habitatge actual, que es pugui tocar sense que caiguin les pedretes, ens va portar a escollir el silicat potàssic per a la consolidació de la tapia, ja que no canvia la imatge del mur ni la seva textura. Juntament amb els clients, els arquitectes, i la empresa del trasdossat, vam anar definint quines parts es veien i quines no. La idea era intervenir l’ imprescindible.
En general, la tàpia estava en perfectes condicions, no hi havia presència d’esquerdes i no hi havia desplom. Només hi havia fissures verticals entre les tapieres (a trencajunts) i algun punt amb falta de massa, al voltant dels forats de les agulles o als encastaments amb antigues bigues o envans. A les dues files en contacte amb el terra, també hi havia falta de material, per la presencia d’humitat per capil·laritat.
Per a la consolidació, primer es va reomplir el forats amb la mateixa terra que la tàpia, però amb un morter de consistència més plàstica. També vam utilitzar BTC (Blocs de terra comprimida) al forat més gran, on la falta de material era de 10cm de profunditat sobre el total de la tàpia, que feia 50 cm aproximadament.
Un cop reomplerts tots els forats, es van fer les proves per delimitar quantes passades de silicat per aspersió eren suficients per a les necessitats dels clients. Es va decidir fer 10 passades. Les primeres 6 passades tenien un 15% de silicat i les 4 passades finals un 25% de silicat.
El mur finalment va ser consolidat i va seguint complint les seves funcions de sempre (transpirable, regulador d’humitat i inèrcia tèrmica) i les noves: ni taca, ni fa pols i es pot tocar.
A continuació, us posem algunes fotografies dels arquitectes Jordi Capdevila i Alba Pijuan que ens van enviar un cop finalitzada l’obra.