Procés d’obra “Casa Unifamiliar amb criteris passivhaus, Olot”
Terram realitza la direcció d’execució i coordinació en seguretat i salut d’una casa aparellada, basada amb els criteris de la certificació “Passive House” d’energia quasi zero ( Nzeb) però sense la necessitat del seu estricte compliment, i amb la utilització de principis bioclimàtics i bioconstructius, a la població d’Olot (Girona).
El projecte i disseny, realitzat pel Dr. Arquitecte Gabriel Barbeta, contempla la conjunta harmonia amb els criteris de una casa passiva, com renovació forçada de les ventilacions per una menor pèrdua d’energia, continuïtat de l’aïllament, tancaments hermètics i de baixa emissivitat i amb el conjunt de materials sostenibles (de poc impacte ambiental) i que milloren la salut i el confort de l’interior de la casa.
Seguiment cobert de fusta a 3 aigües, encadellat de fusta, aïllament, teula arabica.
Realització d’estructura de fusta a coberta de 3 aigües, amb encaixos de cola de milano amb control numèric (encaixos realitzats per www.fustesoliveras.com). Recolzada a cèrcol perimetral de formigó amb encaix. Entrebigat en aquest cas, és de fusta pi flandes encadellada. Tractat amb sal de bòrax i oli de llinassa amb pigmentació, amb el mateix color que les bigues principals.
Aïllament de coberta amb doblat de panell de fibra de fusta de 6 cm (12 cm gruix final) per trencar junta i eliminar el pont tèrmic, amb col·locació de làmina per a impermeabilitzar pero transpirar el vapor d’aigua. una capa de compressió de morter mixt calç/ciment amb fibres de vidre i la teula arabica col·locada amb tocs de morter de calç.
3ª Entrada blog
Seguiment forjat PB amb 4 voltes catalanes, jàsseres de reforç i recolzament paret estructural PP, i escala de volta.
Es realitza el
forjat de PB amb 4 voltes catalanes rebaixades, la volta amb més llum es de 6
m. Es recolzen a cèrcol perimetral realitzat per a la ocasió i a IPN metàl·lica
per a la part central on es troben les dos voltes. El material de volta, es constitueix amb maó
ceràmic rústic bisellat de 3 cm de gruix (per a no deixar junta), col·locat amb
morter ràpid, seguit de un doblat a contra junt de rajola, i una tercera rajola
en diagonal. Tot col·locat amb un xíndria de fusta a mida de cada volta
catalana, el qual es mou a mida que fem la volta.
Es fa un tancament
de les voltes amb un reforç de jàsseres de formigó armat, les quals serveixen
també per a repartiment de les carregues del mur estructural de BTC de la PP, i
també per a reforçar el forat d’escala.
Es reomplen els ronyons de volta catalana amb terra estabilitzada amb calç i compactada. Amb aquesta aconseguim tot una massa d’inèrcia tèrmica que ajudarà al confort i regulació de la temperatura interna.
2º Entrada blog
Seguiment estructura PB de BTC (Bloc de terra comprimit), aïllament de fibra de fusta, intradós de BTC, i cèrcols perimetrals recolzaments volta catalana.
En aquest cas per
normativa del municipi, s’ha de deixar un 50% d’obra de maó ceràmic vist a l’exterior,
la resta es realitza amb BTC (bloc de terra crua comprimida) que posteriorment s’arrebossarà.
L’intradós en aquest projecte, es realitza
també de BTC, però col·locat de cantell (de 10cm de gruix), per a minimitzar el
gruix i maximitzar l’inercial tèrmica del mur. A l’interior de cambra d’aire es
col·loca l’aïllament de fibra de fusta de 10 cm de gruix.
Un cop construït el mur de carrega de BTC, es realitza el cèrcol perimetral de formigó, amb la cara del recolzament de les voltes catalanes inclinat (per a una millor subjecció d’aquestes). Es realitzaran 6 voltes catalanes a més de la volta d‘escala, les quals constituiran tot el forjat de PB.
1ª Entrada blog
Seguiment del moviment de terres, fonamentació i solera base amb protecció gas Radó.
Inici d’obra amb el moviment de terres per a sabates corregudes, i murets de recreixement amb bloc de formigó armat i impermeabilitzat. S’emplena l’interior amb terra compactada i estabilitzada amb calç. Es col·loca els tubs de polipropilè, per a la recuperació d’aigua pluvial a dipòsit.
Es realitza aïllament del terra amb un gruix de 20 cm d’Arlita i capa de formigó alleugerit (ciment i arlita). Al paraments perimetrals interiors es col·loca panell de suro negra, per a millorar i donar continuïtat a l’aïllament perimetral de l’envolvent de la casa.
Comentaris tancats a Seguiment d’obra “St. Pere Vilamajor” •
by terram_
Casa Unifamiliar bioconstructiva
Terram realitza la direcció d’execució i coordinació en seguretat i salut d’un habitatge aïllat bioconstructiu tenint en compte criteris ambientals i d’ecoeficiència, a la població de St. Pere de Vilamajor (barcelona).
El projecte, redactat per el Dr. Arquitecte Gabriel Barbeta, per tal de ser el màxim possible respectuós amb l’entorn, causar un mínim d’impacte ambiental i consum energètic, s’utilitzen tecnologies com l’estructura de fusta de proximitat, la fabricació dels murs amb BTC (blocs de terra estabilitzada comprimida), aïllaments ecològics com la fibra de fusta, i la coberta tradicional de teula ceràmica.
El disseny bioclimàtic emprat combina l’estructura tradicional de murs amples de càrrega, amb grans obertures en la cara sud per a la captació solar, i els murs soterrats de planta garatge amb gran inèrcia tèrmica.
Arq. Tècnic TerramGirona: Direcció d’execució i coordinació en seguretat i salut
Coberta reciproca de 4 amb lluernari central quadrat, entrebigat amb encadellat de fusta.
Realització d’estructura
reciproca de fusta a coberta, amb encaixos de cola de milano amb control numèric
(encaixos realitzats per www.fustesoliveras.com). Consta de 4 jàsseres
principal que es lliguen entre si per a formar un lluernari central. La curiositat
es que gracies als encaixos entre si es subjecten una a l’altre i aconseguim
formar una coberta a una sola aigua. La resta de biguetes de menor secció, es recolzen
amb un encaix de les mateixes característiques a les jàsseres principals i així
mateix al cèrcol perimetral.
L’entrebigat en aquest cas, es de fusta pi flandes encadellada. Tractat amb sal de bòrax i oli de llinassa amb pigmentació, amb un color mes claret que les bigues principals, per donar contrast.
4ª Entrada blog
Cubierta reciproca de 4 con lucernario central cuadrado, entrevigado con machihembrado de madera.
Realización de estructura
reciproca de madera en cubierta, con encajes de cola de milano con control
numérico (encajes realizados por www.fustesoliveras.com). Consta de 4 jácenas principal
que se ligan entre sí para formar un lucernario central. La curiosidad es que
gracias a los encajes entre sí se sujetan una a la otra y conseguimos formar
una cubierta a una sola agua. El resto de viguetas de menor sección, se apoyan
con un encaje de las mismas características a las jácenas principales y
asimismo al zuncho perimetral.
El entrevigado en este
caso, es de madera pino flandes machihembrada. Tratado con sal de bórax y
aceite de linaza con pigmentación, con un color más clarito que las vigas
principales, para dar contraste.
3ª Entrada bloc
Seguiment de col·locació aïllament, pre-marcs, intradós i divisòries:
Es col·loca
l’aïllament de fibra de fusta de 10 cm de gruix per l’interior de la cambra que
forma l’intradós de maó ceràmic de 7 cm amb el mur estructural de BTC (bloc de
terra comprimit). El pre-marc es col·loca al centre de la formació de la cambra
amb l’aïllament, així eliminar el pont tèrmic que es pugui formar amb la
finestra, donat continuïtat a la línia d’aïllament.
A la façana sud,
es realitzà l’intradós amb el mateix
BTC de formació de la paret estructural,
per aprofitar la inèrcia tèrmica d’aquest, i millorar tèrmicament l’eficiència i el confort a l’interior.
També es col·loca un Murfor (reforç amb acer inoxidable) a la junta de morter, cada 50cm d’alçada aproximadament, per connectar els dos paraments, l’estructural de BTC a l’exterior amb l’intradós.
2º Entrada blog:
Seguiment estructura PP:
L’estructura de planta pis, es realitza d’obra de BTC (bloc de terra comprimida), produïts i subministrats per Bioterre (en aquest ocasió la mateixa empresa constructora). El BTC té les mateixes mides que un maó perforat ceràmic i amb això el mateix sistema de col·locació. S’utilitza un morter de calç hidràulica, ja que contempla unes propietats similars amb la terra. En aquest cas el client decideix deixar l’obra de BTC vista a l’exterior. Les llinda de finestres i portes es realitzen amb fusta de pi douglas, tractada amb sals de bòrax i posteriorment es realitzarà un tractament i pigmentat amb olis.
Realització d’obra de BTC
Realització d’obra de BTC
Llinda pi douglas
BTC i Llindes pi douglas
BTC i Llindes pi douglas
BTC, Llindes pi douglas i connecció amb premarc
BTC, Llindes pi douglas i connecció amb premarc
Formació pendents BTC esglaonat
Textura formigó amb canyis i obra de BTC
Obra de BTC, amb Llindes de Pi douglas
1ª Entrada blog :
Seguiment del moviment de terres, fonamentació i estructura base
Inici d’obra amb el moviment de terres de rebaix realitzat, ja que es tracta de una casa semisoterrada a la planta baixa (garatge). Fonamentació de mur correguts i murs de formigó amb tractament exterior per a hidròfuga i drenar l’aigua de la pluja.
Es realitza un forjat entremig de biguetes autoportants, armat de negatius, i amb revoltons ceràmics en volta. Es realitza cantell forjat amb encofrat de canyís, per a texturitzar aquesta part.
Seguint amb la línia del projecte, es minimitza la utilització d’elements metàl·lics per tal d’evitar qualsevol mena d’alteració del camp electromagnètic natural a l’interior de l’edifici, per aquest motiu substituïm la col·locació de la malla electrosoldada del forjat, per fibres incorporades al formigó, que faran la mateixa funció de repartiment de les carregues.
Moviment de terres de rebaix.
Moviment de terres per fonamentació de mur correguts.
Fonamentació de mur correguts.
Murs de formigó amb tractament exterior per a soterra.
Formigó amb fibres incorporades.
Reglejat de formigó de forjat.
Biguetes autoportants, amb revoltons ceràmics en volta.
Comentaris tancats a Què és el radó? necessitat d’evitar-ho per a una casa sana? •
by terram_
Les radiacions ionitzants formen part del nostre entorn natural, encara que normalment aquest fet no és conegut per la població en general. La terra des de la seva formació conté elements radioactius present a tot arreu i en quantitats variables en les roques, sòls, gasos i masses d’aigua.
El radó és un gas d’origen natural, que està present de forma natural en sòls i roques. És un gas noble, és incolor, inodor i insípid, a més a l’ésser un gas té una gran mobilitat així com gran solubilitat en l’aigua.
El radó es produeix en el subsòl, a partir de la desintegració del radi, que al seu torn procedeix de la desintegració de l’urani. Va ser descobert en 1900 per Friedrich Ernst Dorn, qui ho va cridar “radium emanation”. Té un període de vida curt, de 3’8 dies, i en la seva desintegració emet partícules alfa i produeix els isòtops de Poloni 212 i Plom 214.
Emana a la superfície, en major o menor mesura, depenent del tipus de sòl. Es produeix més radó en zones granítiques que en les argilenques o calcàries, la raó és pel contingut d’urani i tori en el granit que és major que en altres tipus de pedres com les areniscas, carbonatades o basàltiques, per posar un exemple.
Els territoris volcànics són considerats pel Consell de Seguretat Nuclear (CSN) com a ‘àrees identificades’, ja que requereixen d’especial atenció perquè poden generar i afavorir l’emissió de radiació ionitzant produïda pel radó.
El radó també pot estar present en l’aigua, ja que en molts països, l’aigua potable prové de fonts subterrànies com a deus o pous, que normalment tenen concentracions molt més altes de radó que l’aigua de superfície de rius, pantans i llacs.
Fins avui, en els estudis epidemiològics realitzats no s’ha trobat cap relació entre la presència de radó en l’aigua potable i un major risc de càncer d’estómac. Però el gran problema és que el radó que està dissolt en l’aigua potable pot passar a l’aire dels espais interiors. Normalment, la quantitat de radó que s’inhala en respirar és major que la que s’ingereix en beure.
El radó emana fàcilment del sòl i passa a l’aire, on es desintegra i emet partícules radioactives que representa un risc per a la salut. En respirar i inhalar aquestes partícules, aquestes es dipositen en les cèl·lules que recobreixen les vies respiratòries, on poden danyar l’ADN i provocar càncer de pulmó. L’OMS estima que és la segona causa de mort per càncer de pulmó després del tabac i que entre el 3 i el 14% dels càncers de pulmó poden ser deguts a la inhalació d’aquest gas.
A l’aire lliure, el radó es dilueix ràpidament, té concentracions molt baixes i no sol representar cap problema. La concentració mitjana de radó a l’aire lliure varia de 5 Bq/m3 a 15 Bq/m3. El problema apareix en espais tancats, on no es pot diluir en l’ambient, i per tant roman concentrat en l’aire que respirem. En un habitatge, el lloc on es registra major concentració de radó és en pisos baixos o soterranis, ja que aquest gas pesa 9 vegades més que l’aire, però tampoc és estrany trobar-lo en plantes altes, ja que per efecte de convecció i a causa de la seva gran mobilitat el radó es pot desplaçar per tota la casa. En edificis, les concentracions de radó varien de <10 Bq/m3 fins més de 10 000 Bq/m3.
A Espanya, el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) juntament amb algunes Universitats, porten realitzant des de fa gairebé 30 anys mesuraments de radiacions naturals dels terrenys i mesuraments de radó a l’interior d’habitatges, delimitant les zones geogràfiques més exposades al radó.
Mapa potencial radón España. Fuente: Consejo de Seguridad Nuclear
La major exposició al radó sol produir-se en la llar. La concentració de radó en un habitatge depèn de:
– El tipus de terreny que se situa l’edifici; Existeix més exhalació en sòls porosos, on el gas troba amb facilitat sortida a l’exterior, que en sòls compactes o argilencs que tenen menor porositat i permeabilitat. Els sòls granítics molt fracturats també emanen més radó que els granítics compactes ja que el radó no surt de roques de granit compactes sinó de les molt fracturades, per això no suposa un major risc l’ús del granit en les construccions de cases o almenys no més que l’ús d’altres materials que exhalen radó.
– Altres condicions com la humitat, pressió atmosfèrica i temperatura també incideixen en els nivells de radó en l’aire. Així en un sòl humit i permeable amb una pressió atmosfèrica baixa i una temperatura suau afavoreix l’emanació mentre que un sòl sec, una pressió atmosfèrica alta i una temperatura molt baixa dificultarien l’emanació de radó.
– Les vies que el radó troba per a filtrar-se en els habitatges; El radó es filtra en els edificis a través d’esquerdes en els sòls o en la unió del pis amb les parets, espais al voltant de les canonades o cables, petits porus que presenten les parets construïdes amb blocs de formigó buits, o pels embornals i desguassos. En general, el radó sol aconseguir concentracions més elevades en els soterranis, cellers i espais habitables que estan en contacte directe amb el terreny.
– La taxa d’intercanvi d’aire entre l’interior i l’exterior, que depèn del tipus de construcció, els hàbits de ventilació dels seus habitants i l’estanquitat de l’edifici.
Les concentracions de radó varien entre cases adjacents, i dins d’una mateixa casa, d’un dia per a un altre o, fins i tot, d’una hora per a una altra. La concentració de radó en els habitatges pot mesurar-se d’una manera senzilla i econòmica. A causa d’aquestes fluctuacions, és preferible calcular la concentració mitjana anual en l’aire d’interiors, mesurant les concentracions de radó almenys durant tres mesos. Ara bé, els mesuraments han de dur-se a terme conformement als protocols nacionals, a fi de garantir la seva uniformitat i la seva fiabilitat a l’hora de prendre decisions.
Com reduir la concentració de radó en els habitatges?
Existeixen mètodes provats, duradors i cost-eficaços per a prevenir la filtració de radó en habitatges de nova construcció i reduir la seva concentració en els habitatges existents. En construir un edifici, cal tenir en compte la prevenció de l’exposició al radó, sobretot en zones geològiques amb alta concentració d’aquest gas. En molts països d’Europa i als Estats Units, en les edificacions noves, s’adopten mesures de protecció de forma sistemàtica i en alguns països és, fins i tot, obligatori.
Mètodes prevenció de filtracions de gas radó;
– Barreres o membranes entre el sòl i l’interior;
Les barreres o membranes entre el sòl i l’interior poden emprar-se com a única estratègia de prevenció del radó o en combinació amb altres tècniques com la despresurización passiva o activa del sòl. Les membranes també poden ajudar a limitar la penetració d’humitat a l’interior. Ha de plantejar-se la possibilitat d’emprar barreres que comptin amb una homologació externa independent quant a característiques com a estanquitat a l’aire, difusió, resistència i durabilitat.
Las barreras o membranas
Terram hem utilitzat aquest sistema en obra nova amb l’ajuda del recobriment SISALEX 871. Pot ser instal·lada en tot tipus de suports verticals i horitzontals subterranis com: murs, parets, forjats, lloses o soleres que estiguin en contacte amb el terreny, és necessari que cobreixi la totalitat de la superfície. Està composta d’una làmina de dues capes de polietilè reforçat, una malla interior de fibra de polièster i una làmina d’alumini de 0,02 mm de gruix. El seu acabat la fa resistent als álcalis podent col·locar-se sobre suports sobre la base de ciment. Per a conservar la hermeticidad ha de segellar-se mantenint 15 cm de solapi i doble segellat amb cinta AMPACOLL 530 i AMPACOLL XT.
SISALEX 871 con cinta AMPACOLL 530 y AMPACOLL XT
Per a passos, claus, finestres, cantonades etc. han d’usar-se els complements específics per a cada situació. Ha de comprovar-se que no es produeixin arraps o forats que trenquin el seu hermeticidad i per tant ha d’assegurar-se que quedin ben segellats.
– Segellat exhaustiu del sòl i parets;
El segellat de les superfícies que separen l’espai habitat interior del sòl pot millorar l’eficàcia d’altres estratègies de prevenció com la DPS o la DAS. En aquests casos, el segellat redueix les pèrdues d’aire condicionat des de l’interior, que poden ser substancials (Henschel 1993), i augmenta la inversió del diferencial de pressió d’aire entre el sòl i l’interior.
Com a única estratègia de prevenció, el segellat pot reduir els nivells de radó en interiors fins més d’un 50%. Si a més, s’utilitza un sistema de ventilació de radó aquests nivells poden descendir encara més. El segellat no aborda la principal causa que fa que el radó passi del sòl a l’interior, això és, el flux d’aire impulsat per la pressió.
– Despresurizació passiva del sòl DPS (sense ventiladors):
El mecanisme de transport del radó més important és el flux d’aire impulsat per pressió, des del sòl fins a l’espai habitat. Entre altres forces impulsores figura la difusió. Com les diferències de pressió de l’aire entre el sòl i l’espai habitat constitueixen la principal força impulsora per a la penetració de radó, les estratègies de prevenció del radó solen centrar-se en invertir aquesta diferència de pressions.
Un mètode és la despresurización passiva del sòl DPS (sense ventiladors). Es tracta de posar en contacte una capa permeable del sòl amb l’exterior per medis naturals (convecció natural). És com un la col·locació d’un tub d’atracció (xunt de ventilació), però en aquest cas, el que ventiles és el sòl. Així doncs cal evitar que el conducte passi per zones fredes, dimensionar-lo adequadament i preveure un espai per a instal·lar un ventilador de forma senzilla per si aquest mètode no és eficaç.
Método es la despresurización pasiva del suelo DPS (en rojo DAS)
– Despresurización passiva del sòl DAS (amb ventiladors):
És el mateix mètode que en el cas anterior DPS, però si aquest no és eficaç. En aquest cas, és necessari instal·lar un ventilador. Correspon a la despresurización activa del sòl DAS (amb ventiladors) del sòl. Foto
– Ventilació dels espais no habitables
La ventilació dels espais no habitables existents entre el sòl i l’espai habitat (p. ex., cambres sanitàries ventilades) pot reduir les concentracions de radó a l’interior en separar l’interior del sòl i reduir la concentració de radó per sota de l’espai habitat.
L’eficàcia d’aquesta estratègia depèn d’una sèrie de factors:
– El grau d’estanquitat a l’aire del pis situat sobre l’espai ventilat no habitable.
– La distribució de les obertures de ventilació al llarg del perímetre de l’espai no habitable (en el cas d’una ventilació passiva).
Una variant d’aquest plantejament implica l’ús d’un ventilador per a pressuritzar o despresurizar l’espai no habitable. No obstant això, la despresurización de la càmera sanitària mitjançant ventilador pot plantejar problemes a l’interior de l’habitatge, com a tir invers en els aparells de combustió o pèrdues energètiques.
– Ventilació dels espais habitables
La ventilació dels espais habitables és un altre mitjà per a eliminar el gas radó. La ventilació presenta resultats desiguals, i pot provocar pèrdues energètiques, especialment en climes extrems. Si la principal font de radó són els materials de construcció, la ventilació resulta necessària. No obstant això, és preferible evitar des del primer moment l’ús de materials de construcció que constitueixin una font de radó.
* La radioactivitat es mesura en becquerelios (Bq). Un becquerelio correspon a la transformació (desintegració) d’1 nucli atòmic per segon. La concentració de radó en l’aire es mesura pel nombre de transformacions per segon en un metre cúbic d’aire (Bq/m3).
Comentaris tancats a TALLER PINTURES AMB MATERIALS NATURALS •
by terram_
Presentem el desè taller pràctic del Cicle:
PINTURES AMB MATERIALS NATURALS
L’últim taller del Cicle explorarà les pintures naturals, d’argila i de cal. Es treballaran les diferents possibilitats estètiques i funcionals que ofereixen els aditius. Es provaran receptes tradicionals i pinturespreparades que ens ofereix el mercat actualment.
Comentaris tancats a TALLER ARREBOSSATS DE CALÇ 2 I 3 •
by terram_
Presentem el vuitè i novè taller pràctic del Cicle:
ARREBOSSATS DE CALÇ 2 I 3
Els tallers s’impartiran durant tot el dia. S’aprofundirà en el coneixement i la pràctica de les capes d’acabat amb calç aèria i diferents tipus d’àrids. Es treballaran les diferents possibilitats estètiques i funcionals que ofereixen els estucats de cal.
Comentaris tancats a TALLER ARREBOSSATS DE TERRA 3 •
by terram_
Presentem el setè taller pràctic del Cicle:
ARREBOSSATS DE TERRA 3
El taller aprofundirà en la capa d’acabat dels arrebossats de terra. Es practicarà sobre els murs arrebossats de capa base per entendre bé la seva funcionalitat i les possibilitats estètiques que es poden obtenir.
Comentaris tancats a TALLER D’ARREBOSSATS DE CALÇ 1 •
by terram_
Presentem el sisè taller pràctic del Cicle de Bioconstrucció:
ARREBOSSATS DE CALÇ 1
El taller comença amb una part teòrica sobre la calç i les seves possibilitats constructives. Seguirà una part pràctica d’aplicació de la capa base de calç sobre diferents suports.
Dia i hora: 29 Setembre 10-15h
Lloc: Carrer Santander 13-15, pis 3er 1a de Barcelona.
Comentaris tancats a TALLER D’ARREBOSSAT DE TERRA 1 •
by terram_
Presentem el quart taller pràctic del Cicle de Bioconstrució:
ARREBOSSATS DE TERRA 1
El taller comença amb una part sensorial i teòrica sobre el material terra i una anàlisi sobre els arrebossats i tècniques realitzades amb el mateix material. Seguirà una part pràctica de formulació i aplicació de la “capa de cos”, la primera de les capes necessàries per a la realització d’un revestiment.
Dia i hora: 14 Juliol 10-15h
Lloc: Carrer Santander 13-15, pis 3er 1a de Barcelona.
Terram presenta el 2º Monogràfic del Cicle de Tallers de 2018:
ESTRUCTURES DE FUSTA
El monogràfic contempla una part teòrica per conèixer les peculiaritats de la fusta estructural i una part pràctica on es podrà experimentar diferents model a petita escala d’estructures recíproques, es farà un banc amb diferents encaixos estructurals (sense cap cargol). Es realitzarà construcció de cúpula geodèsica des de zero (amb nusos tubulars).
En aquest segon monogràfic comptarem amb la participació dels companys de GREENBUILDING MANAGEMENT per a la teoria de fusta estructural, DICATS FUSTERS que ens farà el taller d’encaixos i estructures recíproques i ESFÈRIC per a la construcció de la cúpula geodèsica.
Dies: 30 JUNY i 7 JULIOL
PREU PER TALLER 80€
OFERTA DOS TALLERS150€
Lloc: PL. ASSUMPCIÓ 25 SANT NARCÍS, GIRONA a 5 min. estació de tren i bus
Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies