Què és el radó? necessitat d’evitar-ho per a una casa sana?

Les radiacions ionitzants formen part del nostre entorn natural, encara que normalment aquest fet no és conegut per la població en general. La terra des de la seva formació conté elements radioactius present a tot arreu i en quantitats variables en les roques, sòls, gasos i masses d’aigua.

El radó és un gas d’origen natural, que està present de forma natural en sòls i roques. És un gas noble, és incolor, inodor i insípid, a més a l’ésser un gas té una gran mobilitat així com gran solubilitat en l’aigua.

El radó es produeix en el subsòl, a partir de la desintegració del radi, que al seu torn procedeix de la desintegració de l’urani. Va ser descobert en 1900 per Friedrich Ernst Dorn, qui ho va cridar “radium emanation”. Té un període de vida curt, de 3’8 dies, i en la seva desintegració emet partícules alfa i produeix els isòtops de Poloni 212 i Plom 214.

Emana a la superfície, en major o menor mesura, depenent del tipus de sòl. Es produeix més radó en zones granítiques que en les argilenques o calcàries, la raó és pel contingut d’urani i tori en el granit que és major que en altres tipus de pedres com les areniscas, carbonatades o basàltiques, per posar un exemple.

Els territoris volcànics són considerats pel Consell de Seguretat Nuclear (CSN) com a ‘àrees identificades’, ja que requereixen d’especial atenció perquè poden generar i afavorir l’emissió de radiació ionitzant produïda pel radó.

El radó també pot estar present en l’aigua, ja que en molts països, l’aigua potable prové de fonts subterrànies com a deus o pous, que normalment tenen concentracions molt més altes de radó que l’aigua de superfície de rius, pantans i llacs.

Fins avui, en els estudis epidemiològics realitzats no s’ha trobat cap relació entre la presència de radó en l’aigua potable i un major risc de càncer d’estómac. Però el gran problema és que el radó que està dissolt en l’aigua potable pot passar a l’aire dels espais interiors. Normalment, la quantitat de radó que s’inhala en respirar és major que la que s’ingereix en beure.

El radó emana fàcilment del sòl i passa a l’aire, on es desintegra i emet partícules radioactives que representa un risc per a la salut. En respirar i inhalar aquestes partícules, aquestes es dipositen en les cèl·lules que recobreixen les vies respiratòries, on poden danyar l’ADN i provocar càncer de pulmó. L’OMS estima que és la segona causa de mort per càncer de pulmó després del tabac i que entre el 3 i el 14% dels càncers de pulmó poden ser deguts a la inhalació d’aquest gas.

A l’aire lliure, el radó es dilueix ràpidament, té concentracions molt baixes i no sol representar cap problema. La concentració mitjana de radó a l’aire lliure varia de 5 Bq/m3 a 15 Bq/m3. El problema apareix en espais tancats, on no es pot diluir en l’ambient, i per tant roman concentrat en l’aire que respirem. En un habitatge, el lloc on es registra major concentració de radó és en pisos baixos o soterranis, ja que aquest gas pesa 9 vegades més que l’aire, però tampoc és estrany trobar-lo en plantes altes, ja que per efecte de convecció i a causa de la seva gran mobilitat el radó es pot desplaçar per tota la casa. En edificis, les concentracions de radó varien de <10 Bq/m3 fins més de 10 000 Bq/m3.

A Espanya, el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) juntament amb algunes Universitats, porten realitzant des de fa gairebé 30 anys mesuraments de radiacions naturals dels terrenys i mesuraments de radó a l’interior d’habitatges, delimitant les zones geogràfiques més exposades al radó.

Mapa potencial radón España. Fuente: Consejo de Seguridad Nuclear

La major exposició al radó sol produir-se en la llar. La concentració de radó en un habitatge depèn de:

El tipus de terreny que se situa l’edifici; Existeix més exhalació en sòls porosos, on el gas troba amb facilitat sortida a l’exterior, que en sòls compactes o argilencs que tenen menor porositat i permeabilitat. Els sòls granítics molt fracturats també emanen més radó que els granítics compactes ja que el radó no surt de roques de granit compactes sinó de les molt fracturades, per això no suposa un major risc l’ús del granit en les construccions de cases o almenys no més que l’ús d’altres materials que exhalen radó.

Altres condicions com la humitat, pressió atmosfèrica i temperatura també incideixen en els nivells de radó en l’aire. Així en un sòl humit i permeable amb una pressió atmosfèrica baixa i una temperatura suau afavoreix l’emanació mentre que un sòl sec, una pressió atmosfèrica alta i una temperatura molt baixa dificultarien l’emanació de radó.

Les vies que el radó troba per a filtrar-se en els habitatges; El radó es filtra en els edificis a través d’esquerdes en els sòls o en la unió del pis amb les parets, espais al voltant de les canonades o cables, petits porus que presenten les parets construïdes amb blocs de formigó buits, o pels embornals i desguassos. En general, el radó sol aconseguir concentracions més elevades en els soterranis, cellers i espais habitables que estan en contacte directe amb el terreny.

La taxa d’intercanvi d’aire entre l’interior i l’exterior, que depèn del tipus de construcció, els hàbits de ventilació dels seus habitants i l’estanquitat de l’edifici.


Les concentracions de radó varien entre cases adjacents, i dins d’una mateixa casa, d’un dia per a un altre o, fins i tot, d’una hora per a una altra. La concentració de radó en els habitatges pot mesurar-se d’una manera senzilla i econòmica. A causa d’aquestes fluctuacions, és preferible calcular la concentració mitjana anual en l’aire d’interiors, mesurant les concentracions de radó almenys durant tres mesos. Ara bé, els mesuraments han de dur-se a terme conformement als protocols nacionals, a fi de garantir la seva uniformitat i la seva fiabilitat a l’hora de prendre decisions.

Com reduir la concentració de radó en els habitatges?


Existeixen mètodes provats, duradors i cost-eficaços per a prevenir la filtració de radó en habitatges de nova construcció i reduir la seva concentració en els habitatges existents. En construir un edifici, cal tenir en compte la prevenció de l’exposició al radó, sobretot en zones geològiques amb alta concentració d’aquest gas. En molts països d’Europa i als Estats Units, en les edificacions noves, s’adopten mesures de protecció de forma sistemàtica i en alguns països és, fins i tot, obligatori.

Mètodes prevenció de filtracions de gas radó;

– Barreres o membranes entre el sòl i l’interior;

Les barreres o membranes entre el sòl i l’interior poden emprar-se com a única estratègia de prevenció del radó o en combinació amb altres tècniques com la despresurización passiva o activa del sòl. Les membranes també poden ajudar a limitar la penetració d’humitat a l’interior. Ha de plantejar-se la possibilitat d’emprar barreres que comptin amb una homologació externa independent quant a característiques com a estanquitat a l’aire, difusió, resistència i durabilitat.

Las barreras o membranas

Terram hem utilitzat aquest sistema en obra nova amb l’ajuda del recobriment SISALEX 871. Pot ser instal·lada en tot tipus de suports verticals i horitzontals subterranis com: murs, parets, forjats, lloses o soleres que estiguin en contacte amb el terreny, és necessari que cobreixi la totalitat de la superfície. Està composta d’una làmina de dues capes de polietilè reforçat, una malla interior de fibra de polièster i una làmina d’alumini de 0,02 mm de gruix. El seu acabat la fa resistent als álcalis podent col·locar-se sobre suports sobre la base de ciment. Per a conservar la hermeticidad ha de segellar-se mantenint 15 cm de solapi i doble segellat amb cinta AMPACOLL 530 i AMPACOLL XT.

SISALEX 871 con cinta AMPACOLL 530 y AMPACOLL XT

Per a passos, claus, finestres, cantonades etc. han d’usar-se els complements específics per a cada situació. Ha de comprovar-se que no es produeixin arraps o forats que trenquin el seu hermeticidad i per tant ha d’assegurar-se que quedin ben segellats.

– Segellat exhaustiu del sòl i parets;

El segellat de les superfícies que separen l’espai habitat interior del sòl pot millorar l’eficàcia d’altres estratègies de prevenció com la DPS o la DAS. En aquests casos, el segellat redueix les pèrdues d’aire condicionat des de l’interior, que poden ser substancials (Henschel 1993), i augmenta la inversió del diferencial de pressió d’aire entre el sòl i l’interior.

Com a única estratègia de prevenció, el segellat pot reduir els nivells de radó en interiors fins més d’un 50%. Si a més, s’utilitza un sistema de ventilació de radó aquests nivells poden descendir encara més. El segellat no aborda la principal causa que fa que el radó passi del sòl a l’interior, això és, el flux d’aire impulsat per la pressió.

– Despresurizació passiva del sòl DPS (sense ventiladors):

El mecanisme de transport del radó més important és el flux d’aire impulsat per pressió, des del sòl fins a l’espai habitat. Entre altres forces impulsores figura la difusió. Com les diferències de pressió de l’aire entre el sòl i l’espai habitat constitueixen la principal força impulsora per a la penetració de radó, les estratègies de prevenció del radó solen centrar-se en invertir aquesta diferència de pressions.

Un mètode és la despresurización passiva del sòl DPS (sense ventiladors). Es tracta de posar en contacte una capa permeable del sòl amb l’exterior per medis naturals (convecció natural). És com un la col·locació d’un tub d’atracció (xunt de ventilació), però en aquest cas, el que ventiles és el sòl. Així doncs cal evitar que el conducte passi per zones fredes, dimensionar-lo adequadament i preveure un espai per a instal·lar un ventilador de forma senzilla per si aquest mètode no és eficaç.


Método es la despresurización pasiva del suelo DPS (en rojo DAS)

– Despresurización passiva del sòl DAS (amb ventiladors):

És el mateix mètode que en el cas anterior DPS, però si aquest no és eficaç. En aquest cas, és necessari instal·lar un ventilador. Correspon a la despresurización activa del sòl DAS (amb ventiladors) del sòl. Foto

– Ventilació dels espais no habitables

La ventilació dels espais no habitables existents entre el sòl i l’espai habitat (p. ex., cambres sanitàries ventilades) pot reduir les concentracions de radó a l’interior en separar l’interior del sòl i reduir la concentració de radó per sota de l’espai habitat.

L’eficàcia d’aquesta estratègia depèn d’una sèrie de factors:

– El grau d’estanquitat a l’aire del pis situat sobre l’espai ventilat no habitable.

– La distribució de les obertures de ventilació al llarg del perímetre de l’espai no habitable (en el cas d’una ventilació passiva).

Una variant d’aquest plantejament implica l’ús d’un ventilador per a pressuritzar o despresurizar l’espai no habitable. No obstant això, la despresurización de la càmera sanitària mitjançant ventilador pot plantejar problemes a l’interior de l’habitatge, com a tir invers en els aparells de combustió o pèrdues energètiques.

– Ventilació dels espais habitables

La ventilació dels espais habitables és un altre mitjà per a eliminar el gas radó. La ventilació presenta resultats desiguals, i pot provocar pèrdues energètiques, especialment en climes extrems. Si la principal font de radó són els materials de construcció, la ventilació resulta necessària. No obstant això, és preferible evitar des del primer moment l’ús de materials de construcció que constitueixin una font de radó.

* La radioactivitat es mesura en becquerelios (Bq). Un becquerelio correspon a la transformació (desintegració) d’1 nucli atòmic per segon. La concentració de radó en l’aire es mesura pel nombre de transformacions per segon en un metre cúbic d’aire (Bq/m3).

https://www.saludgeoambiental.org/gas-radon https://vivesinradon.org/que-es-el-radon/

https://www.uab.cat/servlet/Satellite?cid=1096481466568&pagename=UABDivulga%2FPage%2FTemplatePageDetallArticleInvestigar¶m1=1236584300772

https://www.who.int/es/news-room/fact-sheets/detail/radon-and-health

http://www.interempresas.net/Mineria/Articulos/231721-El-gas-radon-a-debate-en-las-universidades-publicas-canarias.html

Gas RADON en las vivivendas – ¿Como eliminarlo o combatirlo?

Diferents paraments, un mateix arrebossat

 

Arrebossborras_01ats de terra en les habitacions i l’altell d’un habitatge unifamiliar entre mitgeres a Salt (Girona).

No estem davant d’un arrebossat qualsevol, es tracta d’una rehabilitació que respon a criteris purament bioarquitectònics i bioclimàtics. Els tècnics encarregats del projecte (Gabriel Barbeta i Jaume Borràs http://www.arttarquitectura.com), van fer la reforma amb materials naturals i ecològics, tenint en compte tot un seguit de sistemes bioclimàtics.

La construcció existent estava realitzada amb murs de pedra adherits amb morter de calç. La reconstrucció es va fer amb diferents tipus de materials, a cara nord de l’habitatge es va emprar un sistema de bales de palla per proporcionar un millor aïllament. A la resta de l’habitatge, la borras_02reconstrucció es va realitzar amb BTC (blocs de terra comprimida) i les divisions interiors amb obra ceràmica.

Tot aquest plec de materials va suposar un gran repte, ja que havíem de realitzar un arrebossat de terra sobre tres paraments diferents i que, per tant, requerien tractaments específics. En alguns punts concrets, com les cantonades, podíem arribar a trobar els tres materials simultàniament.

La nostra intervenció va tenir per objecte els arrebossats de la segona planta (on es van ubicar les habitacions) i la part de l’altell o tercera planta.

 

Arrebossat a parament de bales de palla:

borras_03En aquest tipus de parament s’ha de fer un tractament previ, abans de començar l’arrebossat (que consta de varies capes).

Primer de tot es realitza una consolidació del parament de bales de palla a base de barbutina (argila i aigua), impregnant tot el parament fins a penetrar les bales de palla entre 2 i 4 cm. En el mateix moment, emplenem les juntes que formen les bales de palla (zona normalment molt malmesa pel muntatge del mur) amb palla-argila que serveix per homogeneïtzar tot el parament. Deixem assecar tot plegat.


Un cop sec i consolidat, procedim a l’aplicació de la primera capa base. Realitzem una primera capa base de 1,5-2 cm de gruix
per regular encara més la superfície del parament. Un cop
assecada, humectem la superfície i realitzem la capa base definitiva amb la incorporació d’una borras_04malla de jute a tota la superfície del parament (ha de quedar a 1/3 de la superfície de l’arrebossat de capa base). Es deixa assecar tot plegat per prosseguir amb les següents capes (la capa de regulació i la capa final).

Un punt singular és la finestra de la veritat (una finestreta que es deixa per verificar l’estat de la palla). En aquesta cas, la finestra s’ha ancorat al parament de bales de palla i, mitjançant unes puntes d’acer inoxidable, s’ancora també el marc de fusta d’aquesta a l’arrebossat.

 

Arrebossat a parament mixt de pedres i BTC (bloc de terra comprimida):

borras_05Ens trobem davant del parament originari, de pedra amb juntes de morter de calç, que té una alçada aprox. de 2m, i a continuació la construcció nova realitzada amb BTC que assoleix una alçada aprox. de 3,5m, que dóna inclinació i recolza els cairats de fusta de la coberta.

Al la part de pedra, prèviament a l’arrebossat, es realitza un escardejat de morter de calç, per tal de crear una rugositat que ens faciliti una adherència mecànica amb l’arrebossat posterior. El parament de BTC no requereix aquest tractament previ, ja que, al ser de terra crua, té una bona adherència amb el morter de terra posterior.

Just abans de realitzar la capa base al parament mixt, hem humectat i aplicat una mà de barbutina a tota la superfície que
hem projectat arrebossar. La barbutina farà de primer pont d’adherència entre parament i l’arrebossat.

borras_06
Després de les feines prèvies, es procedeix a la realització de l’arrebossat reglejat de
capa base (argila, sorra i palla). Es reforça amb malla de jute les cantonades arrodonides, els canvis de material, i tots els voltants de les pedres que es vol que sobresurtin del parament, així com les trobades dels cairats de fusta amb el mur de BTC.

 

Acabat final:

En aquest punt, realitzem l’acabat final amb un morter d’argila blanca (Caolin) i pols de marbre de 200 mµ que es produeix a peu d’obra. Es realitza una primera capa de regulació, del mateix morter que la capa final.

Un cop consolidada aquesta capa de regulació, realitzem la capa final per paraments sencers i amb acabat esponjat, per donar un to càlid a les habitacions.

Per finalitzar, apliquem un consolidant a base de silicat potàssic mitjançant pistola de pressió. Fem una primera mà amb un 10% de silicat potàssic i un cop assecada, efectuem una segona amb un 30%.

Els materials d’arrebossat van ser subministrats per Argiles Colades.

Bancs de la UDG (Universitat de Girona)

III Jornades Tècniques Internacionals de l’EPS (UdG)

 

INTRODUCCIÓ

Arrel de les “III Jornades Tècniques Internacionals de l’EPS (UdG)”, organitzades conjuntament per Terram amb Moviment Nòmada, CATS i Departament d’Enginyeria de la Construcció de la UdG en la temàtica Arquitectura Social i Auto-construcció. En el pati que hi ha entre els edificis P1 i P3 de l’Escola Politècnica Superior, es va crear una exposició permanent de tècniques arquitectòniques autoconstructives, una mena de parc temàtic de l’arquitectura social i de diferents tècniques de bioconstrucció.

Les jornades es van desenvolupar en un àmbit teòric però després es van aplicar les tècniques autoconstructives en aquesta zona que va esdevenir de lleure, amb la realització dels diferents bancs amb cada tècnica, impartint tallers participatius durant les jornades, i posteriorment, amb la col·laboració de les persones que es van anar identificant amb el projectes i l’interès de coneixeré mes cada tècnica.

És un espai harmònic i un senyal d’identitat per a la Universitat. Tant un lloc de pas que oxigena l’ambient com un espai de convivència. N’hi ha que hi treballen com a projecte final de carrera i també serveix com a exemple pràctic, però potser el millor és que era un espai mort i ara té vida. La “finestra de la veritat”, on es pot comprovar el contingut de cada banc a l’interior, és una prova clara dels materials que estan fets cada banc.

Estem parlant d’una arquitectura més racional, sostenible i ecològica que és un gra de sorra cap a un canvi de model social i econòmic.

– Vídeo resum dels Tallers III jornades Tècniques UdG:

https://www.youtube.com/watch?v=z8pWyvSpKnU

– Telenotícies Comarques explicant les III jornades Tècniques UdG:

https://www.youtube.com/watch?v=BTETC86pDTg

– Entrevista del programa futurs de radio de Terrassa:

https://www.youtube.com/watch?v=H4wj-OuWaRQ

bancsUDG_01

PLÀNOLS

– 6 Bancs amb diferents tècniques (terra i reciclats).

– 1 taula de Ping Pong (Estructura bales de Palla).

– 1 Cúpula de canya (Tècnica Investigació Canyera).

bancsUDG_planol_01Alçat

bancsUDG_planol_02

Planta

 

BANCS I TÈCNIQUES

Taula Ping- Pong de Bales de palla:

La construcció amb bales de palla consisteix a utilitzar bales rectangulars de palla de blat o altres cereals com si fossin grans rajols. Col·locant aquestes una sobre de l’altre a contra junt formant el mur i posteriorment realitzar una compressió amb uns tensor, premsen el contingut de tal manera que adquireix consistència. Posteriorment es realitza un arrebossat de fang i calç, reforçant-lo amb una malla de yute. En no haver-hi oxigen, no pot cremar.

Banc de Earthbag (Superadobe):

Consisteix en bosses de terra, uns sacs teixits de polipropilè com a sistema d’encofrat perdut per compactar terra argilosa. La mescla habitual de terra sovint s’estabilitza químicament per millorar-ne les seves propietats físiques. La fabricació es realitza amb una mescla humectada de consistència seca. Els sacs continus o individuals s’omplen de terra, es col·loquen sobre el perímetre del mur i es compacten manualment.

(Vídeo Taller Tàpia): https://vimeo.com/105987459

Banc de BTC (Bloc de Terra Comprimida):

Els blocs de terra comprimida són blocs de construcció uniformes i crus de terra argilosa que rep una pressió i es comprimeix. Sovint, a la mescla habitual de terra argilosa s’hi afegeix algun tipus d’estabilitzant físic o químic que proporciona al bloc acabat una millora de les seves propietats físiques. És una mena de sistema “industrialitzat” de treballar amb terra.

(Vídeo procediment de la producció dels BTC): https://vimeo.com/114028665

Banc Earthship (neumàtics terra-enganxats):

Consisteix a reutilitzar neumàtics vells de cotxe com a sistema d’encofrat perdut per poder compactar terra argilosa al seu interior. La fabricació es realitza amb una mescla humectada de consistència seca. Els neumàtics s’omplen de terra i es compacten un a un manualment.

(Vídeo Talle Tàpiar): https://vimeo.com/105987459

Banc d’Ecorajols (Ampolles PET):

Es reutilitzen botelles PET buides com a sistema d’encofrat perdut per crear rajols. Les botelles es solen omplir de sorra, terra argilosa o de rebutjos inorgànics (residus plàstics) i s’omplen manualment per tongades i es compacten progressivament amb un pal o barra circular. Un cop plenes i tapades, les botelles s’utilitzen com un rajol convencional, amb morter de fang i palla i cordes relligades, un armat de canyes.

Banc de COB (Tècnica anglesa de terra-palla):

És una tècnica tradicional de construcció amb terra crua molt similar a la tova i a la tàpia. Consisteix en murs monolítics que es fan in situ, a partir d’unes boles humectades formades per terra argilosa, sorra i fibres vegetals. Els arrebossats són de calç amb pols de marbre.

Banc de Tova (Adobe):

És una tècnica tradicional de construcció amb terra crua. Consisteix a formar rajols de terra argilosa, sorra i palla que posteriorment s’assequen a l’aire protegits del sol directe. La fabricació es realitza introduint la mescla homogènia i amb consistència plàstica, amb les mans, dins de motlles de fusta. Immediatament desprès, es retira el motlle i es deixen assecar. L’arrebossat es fa amb argila i calç.

(Video producció adobe): https://www.youtube.com/watch?v=nNpq6l8Vvnw

Cúpula de canya. Sistema “Investigació Canyera”:

Consisteix a crear estructures lleugeres però altament resistents a partir d’arcs estructurals fabricats amb feixos de canya comú, tallats en període de lluna decreixent.

(vídeo collita de les canyes per a posterior taller):

https://www.youtube.com/watch?v=BqZKpLQ8AyU

Del sòl als murs de casa

 

Realització dels BTC (Bloc de Terra Comprimit) per a la construcció d’un habitatge a la localitat de Camallera (Girona).

 

Ens sentim afortunaFoto Piscina camallera BTCts d’haver pogut formar part d’aquest projecte i haver compartit durant varies setmanes les bones vibracions que aquell terreny i, sobretot, la seva gent desprenien. En David, el propietari i ànima del projecte, durant molts anys volia viure en un entorn on pogués ser autosuficient d’una manera sana, ecològica i sostenible.

Una de les primeres actuacions que el propietari va realitzar és un sistema de depuratge i filtració natural de les aigües grises i un sistema de recollida d’aigües pluvials de tot el terreny on, per gravetat, anaven a parar a una gran bassa situada a la part inferior de la parcel·la. I aquí és on comença la construcció de l’habitatge. Els arquitectes, Daniel Molina i Esteve Navarrete (www.auba.cat), van fer un disseny amb criteris bioarquitectònics i bioclimàtics, sempre utilitzant materials naturals, ecològics i el més pròxims possible per tal de reduir al màxim la petjada de CO2; i què pot haver-hi més pròxim i natural que la terra extreta de la bassa del teu propi terreny? I en aquest punt és on entra Terram. 

 

Anàlisis de les terres:

Entre els arquitectelaboratori BCT 1s, l’arquitecte tècnic (David Prades) i el propietari van decidir que la millor tècnica constructiva amb terra per a fer l’habitatge era el BTC, ja que és un element resistent, senzill de fabricar i fàcil d’executar en obra per a qualsevol paleta.

Per a la fabricació de BTCs és necessari disposar d’una bloquera. La més coneguda és la Cimba Ram, una senzilla i econòmica màquina manual que pot ser fabricada per qualsevol ferrer. Un cop adquirida la bloquera van procedir a fer alguns BTC de prova amb la terra extreta de la bassa, amb resultats satisfactoris però que calia millorar. Així doncs van contactar amb Terram per tal de trobar la manera de fer aquests BTCs més resistents.

 

laboratori BCT 2Vam anar al terreny a prendre diverses mostres de la terra per analitzar-les. Es van realitzar els assajos de granulometria en humit i sedimentometria per tal de determinar la dimensió de les diferents partícules que formen el sòl i la seva quantitat. La corba granulomètrica obtinguda determinava que la terra de la parcel·la era bona per a la seva utilització en aquesta tècnica constructiva amb terra, només calia afegir un 20% d’àrid de 4 mm de diàmetre (anomenat ull de llebre o gresa) per tal de que aquesta corba granulomètrica fos la ideal per a la fabricació dels BTCs.

Un cop obtinguda la corba granulometria idònia es van fer diferents provetes de BTCs, algunes d’elles estabilitzades amb percentatges que anaven del 5% al 8% de ciment pòrtland o calç hidràulica. Cadascuna de les provetes es van assajar seguint la norma UNE 41410. Bloques de tierra comprimida para muros y tabiques. Definiciones, especificaciones y métodos de ensayo. De totes les provetes que van resultar aptes, finalment es van escollir les mostres estabilitzades amb un 8% de ciment pòrtland, amb uns resultats de resistència a compressió de 8 N/mm2.

 

Procés de fabricació dels BTC:

producció BTC camallera 2En primer lloc es va esponjar, amb l’ajut d’un multicultor, la terra extreta de la bassa, ja que després de més d’un any apilada es va anar compactant degut al pas del temps i a les inclemències meteorològiques. Seguidament vam tamisar la terra per separar tot l’àrid de més de 1 cm de diàmetre, ja que aquest és el tamany màxim recomanat per a la fabricació de BTCs. Tota la terra superior a 1 cm va ser reaprofitada posteriorment per a emplenar un talús adjacent a l’habitatge.

 

Agafem la teproducció BTC camallera 3rra tamisada i l’hi afegim la quantitat corresponent de gresa i de ciment pòrtland, ho barregem amb el multicultor fins aconseguir una mescla homogènia i a continuació l’hi afegim aproximadament un 12% d’aigua, humectant així lleugerament tota la mescla i deixant-la perfecte per a la fabricació dels BTCs.

 

cimbarran BTC camalleraAra ja només necessitem la Cimba Ram i un equip de 3 persones per començar a produir BTCs en cadena. Una persona introdueix la mescla de terra humectada dins el dipòsit de la bloquera, una altre comprimeix la mescla accionant la palanca i la tercera persona treu el BTC de la bloquera i el porta al zona d’emmagatzematge, on els BTCs hauran de fer un curat, protegits de la radiació directa del Sol, durant dues setmanes aproximadament; passat aquest temps ja podran ser utilitzats per a la construcció de l’habitatge. El rendiment aconseguit va ser d’uns 500 BTCs diaris, fent el total dels 8000 BTCs necessaris per a la construcció de la casa.

construcció BTC camallera

Que no taqui! que no faci pols! que es pugui tocar!

MurPoal_01
Visió del mur de tàpia original

Aquest era el repte que Terram ens vam trobar quan vam assessorar en el projecte de rehabilitació d’una tàpia existent a El Poal (Lleida). I per si sembla poc, també teníem les exigències que fos transpirable, que regulés la humitat de l’interior de l’habitatge i que fes “d’aire condicionat” a l’estiu. És a dir, tal i com el mur existent ho havia fet fins ara.

El mur de terra que es va consolidar és la mitgera d’un habitatge a rehabilitar. El poble de El Poal, dintre del Pla d’Urgell, on la majoria dels seus murs són de tàpia de terra, molts visibles a la façana i molts d’ells que separen els habitatges o mitgeres, es construïen amb el recurs més abundant de la comarca, la terra.

L’arquitectura que es forma a partir del material que hi ha als voltants, s’adapta i s’arrela al paisatge nou que sorgeix. El color, la textura i el tacte mostren com és la terra del lloc.

La necessitat dels clients era incloure la tàpia amb tota la seva textura a l’interior de l’habitatge i que aquesta superfície es pogués percebre en tot el seu recorregut vertical per a ser visible a totes les estàncies de l’habitatge. El mur recorre l’escala, segueix pel saló i el seu doble espai i continua pel distribuïdor de la planta dels dormitoris.

MurPoal_02
Estat del mur  de tàpia de la mitgera original

La consolidació de la tàpia també va ser executada per Terram. El repte de mantenir la textura actual de la tàpia amb les exigències d’un habitatge actual, que es pugui tocar sense que caiguin les pedretes, ens va portar a escollir el silicat potàssic per a la consolidació de la tapia, ja que no canvia la imatge del mur ni la seva textura. Juntament amb els clients, els arquitectes, i la empresa del trasdossat, vam anar definint quines parts es veien i quines no. La idea era intervenir l’ imprescindible.
En general, la tàpia estava en perfectes condicions, no hi havia presència d’esquerdes i no hi havia desplom. Només hi havia fissures verticals entre les tapieres (a trencajunts) i algun punt amb falta de massa, al voltant dels forats de les agulles o als encastaments amb antigues bigues o envans. A les dues files en contacte amb el terra, també hi havia falta de material, per la presencia d’humitat per capil·laritat.

Per a la consolidació, primer es va reomplir el forats amb la mateixa terra que la tàpia, però amb un morter de consistència més plàstica. També vam utilitzar BTC (Blocs de terra comprimida) al forat més gran, on la falta de material era de 10cm de profunditat sobre el total de la tàpia, que feia 50 cm aproximadament.

Un cop reomplerts tots els forats, es van fer les proves per delimitar quantes passades de silicat per aspersió eren suficients per a les necessitats dels clients. Es va decidir fer 10 passades. Les primeres 6 passades tenien un 15% de silicat i les 4 passades finals un 25% de silicat.

El mur finalment va ser consolidat i va seguint complint les seves funcions de sempre (transpirable, regulador d’humitat i inèrcia tèrmica) i les noves: ni taca, ni fa pols i es pot tocar.

A continuació, us posem algunes fotografies dels arquitectes Jordi Capdevila i Alba Pijuan que ens van enviar un cop finalitzada l’obra.

This slideshow requires JavaScript.

 

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies